Cerca dins del bloc.

diumenge, 29 de gener de 2012

1a Cursa Canicross LLançà 2.012 - Cursa Xtrem (tramuntana, pluja i neu)

Bé, al final ho hem fet. Amb només quatre sortides amb la "Boira", i amb un estat de forma normalet, per part meva, avui hem fet la nostra primera cursa de canicross. I sincerament, no podíem haver triat un dia millor per estrenar-nos.
Dies abans de la cursa tots el pronòstics deien que el veritable hivern començaria aquest diumenge, mira que és mala sort, i sincerament vaig tenir algun dubte en participar o no, sobre tot per por de la tramuntana. Però  al final vaig pensar que una altra oportunitat com aquesta potser aquest any ja no la tindria, còrrer amb altres equips de gos-persona.
Així doncs avui hem agafat tots el trastos, que deu n'hi do, semblava que ens anàvem de vacances i ens hem dirigit cap a la Valleta. De bon matí ja hem vist que el dia no acompanyaria, feia un xic de vent i la temperatura era força baixa, però res ens feia imaginar el que ens trobaríem. Bé, menys a la meva dona, que només veure la boirina que hi havia a la zona m'ha comentat "Vols dir que no plourà?" i jo que sóc un entès meteoròleg li he dit "Pots comptar!!"
Doncs bé, tot just hem arribat al trencat de Peralada, ha començat a ploure!!! Visca!!! Però bé, un dia és un dia i ja estàvem en dansa!!! Un cop arribat a la Valleta, hem vist que per sort no érem els únics participants, i que el temps era dolent de collons, i això que encara no havíem vist el pitjor.
Així doncs hem anat a fer la inscripció de l'equip, aquí la "Boira" ja ha començat el seu repertori de lladrucs cap a tot gos vivent, necessita sempre un temps d'aclimatació fins que no es calma, i tot seguit hem tornat al cotxe per preparar tot el material.
Un cop ja tot ben posat (veure foto nº1) hem anat a  moure les cametes/potetes per tal d'escalfar un xic, tot esperant el moment de la sortida. Potser faltaven uns 15 minuts per a la sortida i no ha parat de ploure en cap moment. Així doncs hem començat la cursa ben xops!!!
I el moment esperat i potser temut, degut  a que no sabia com es comportaria la gossa en mig de tant de gos, i del possible merder amb els altres gossos i les línies de tir, ha arribat. Hem sortit de la part final i haig de dir, que menys els primers centenars de metres que potser la "Boira" anava un xic nerviosa amb tant de gos al costat, al final a agafat la directa, això si, després de dos parades tècniques, una per anar de ventre i una altra per fer el pipi de rigor.
Realment creia que com només hem sortit unes quatre vegades amb la gossa, seria tot més complicat, al menys per part nostra, mai m'hagués imaginat com la gossa s'oblidaria completament dels altres equips, i com aniríem avançant-los (uns quants, que no sembli que hem fet una remuntada de pel·lícula) sense que la gossa no els hi donés cap mena d'importància. La sensació era brutal veure la gossa avançant-los sense mirar-los, sempre endavant.
Durant els primers quilòmetres però, hem estat un xic nerviosos degut a un pastor alemany que no parava quiet i feia que la "Boira" s'espantés i fins i tot ha fet que s'emboliquessin les línies. Durant aquest moments a part de la pluja i un xic de tramuntana ha aparegut la neu. En principi eren quatre volves però donaven a l'ambient un toc molt muntanyenc.
A pocs metres d'arribar a l'ermita de Sant Silvestre, i coneixedor de la rampa que allà ens esperava, he decidit fer el valent. Tant jo com la gossa hem fet uns últims metres força ràpids per tal de començar la rampa per davant de l'equip del pastor alemany i de dos equips més, ja que pel corriol de pujada només hi ha pas per un equip. A partir d'aquí ha vingut el més difícil de la cursa. A mesura que pujaves, a part de l'esforç físic, la neu i la tramuntana s'han reforçat. Tot el tram de pujada, a par de dur, ha estat dificultat per una increïble tempesta de neu i vent. 
A partir de la pujada de Sant Silvestre he estat corrent tot solt, només he vist un participant, que m'ha passat volant!
Un cop al coll, el pitjor lloc de tots degut al cansament de la pujada i del temporal, ha començat la baixada, a on la tempesta ha anat parant.
Al final hem arribat a destí, tot i que a la gossa li ha costa un xic els últims metres, però es que els tres últims quilòmetres els hem fet a tota màquina!!! Hem arribat tot xops, cansats, algun més brut que l'altre, però contents amb la feina feta. Hem tardat uns 45 minuts amb un ritme mig de 5:33 /km. 

Finalment tenim els resultats oficials de la cursa (veure al final de l'escrit):

Posició 22è de 42 equips.

Temps: 44 minuts i 28 segons (a "només" un quart d'hora del guanyador!!!) 

Ha estat una gran aventura!!!

Nota: A les dades del GPS els hi falten els primers metres, ja que a l'hora de la sortida estava massa concentrat amb la gossa i m'he oblidat de connectar-lo.


Les dades:







I unes fotos:
Còpia Retocada: La parella de fet (amb sol i núvols)

Original: La parella de fet!! (el cel més tapat impossible)

Som-hi!!!! (font:diversport)

Per aquí el mig estic!!! (font:diversport)

Directes a l'infern!!! Vent, pluja, neu!!!! (font:diversport)

L'arribada!!! Ben xops!!! (font:diversport)



Tenim el video de la sortida!! (font:diversport)



Finalment tenim les classificacions

Clica sobre la imatge.



1 comentari:

Eduard ha dit...

Tiuuuuu !!! Això ho veig molt professional eh ?!! Quina tela de temps je, je ! Me n'alegro que hagi anat bé !