Cerca dins del bloc.

diumenge, 12 d’agost de 2012

Trail running: V Cursa del Fau 2.012

3:20:44 - 21,54 Km - 931 m desnivell +

Bé, ja han passat dos dies des de que vaig acabar la meva primera mitja marató de muntanya. Avui ja em veig capaç de relatar amb poques paraules la meva experiència.
Abans però de decidir-me a fer el relat, he navegat un xic a veure que deien en altres blogs, i he quedat al·lucinat amb els detalls que donen de la cursa. Jo sincerament vaig anar tant just tota la cursa que no recordo ni per on vaig passar!!! Sort dels GPS!! Un altre dia hi ha haig de tornar però amb més calma.
Així doncs, diumenge 12 d'agost a les 8 del matí, va donar el coet de sortida de la meva primera mitja . Jo estava intranquil, ja que portava alguns dies amb molèsties a la fàscia plantar i tenia por que a mitja cursa em deixes tirat, degut això durant tota la setmana no vaig fer ni un metre d'entrenament, només estirar i exercicis pel peu.
Tot començar la cursa, ja veig que no podré seguir al meu germà, corro els primers quilòmetres veient-lo a uns metres per endavant i jo intento portar un ritme per tal de seguir-lo. Crec que l'últim entrenament que vam fer plegats em va enganyar i es va guardar quelcom per avui!!!!
Bé, no m'embolicaré gaire dient el que vaig patir tot pujant, tot el ascens se'm va fer etern. Un cop al Fau (956 m)no recordava que encara quedava el Bac Grillera (1.059 m) quan vaig veure la gent tot pujant-lo quasi em dóna quelcom.
Ha de quedar clar que tot i el patiment, vaig fer unes quantes parades, per agafar aire i  poder gaudir de les vistes que ofereix el lloc.
Un cop acabada la pujada, va arribar el que volia, la baixada, però que hi ha pitjor després d'una pujada molt potent? Doncs una baixada molt tècnica!!! Els meus turmells tremolaven i quasi semblava un iaio baixant els llocs més tècnics.
Després d'uns 15 o 16 quilòmetres, dos gels de powerbar, beguda isotònica, coca-cola, te, aigua i fruita el meu cos va dir que prou, que necessito moltíssim més entrenament per intentar fer una cursa d'aquestes en condicions.
Els últims quilòmetres va ser una barreig de caminar i còrrer. Potser un 70% caminar i un 30% còrrer. Realment feia molt de temps que no patia tant fent esport.

Bé finalment dir, que a part de la molèstia de la fascia, tota la resta del cos s'ha recuperat molt bé, fins i tot el meu pobret genoll. Jo que creia que em faria mal 3 dies. Gràcies senyor antiinflamatori!!!!

Bé, ha estat una gran experiència que si vull repetir en un futur, necessitaré força més entrenament, ja que a la meva edat l'esport ha de ser per gaudir i no per patir!!!


La ruta



Les primeres fotos rebudes (font: Organització):

En Josep (amb gorra) fent el cim.

El Fau (jo estic a la dreta de tot!!).

En Met força cuit realitzant els últims metres d'ascensió.

Corredor anònim mirant al Castell de Bac per on passa la cursa (1000 m).

En met, en segon terme, en el Bac (825 m).

Video clip (recull de totes les fotos on sortim!!)