Cerca dins del bloc.

diumenge, 11 d’agost de 2013

VI cursa del Fau

Són les sis del matí, després de passar uns últims dies amb algun problema físic degut segurament a l'entrenament d'aquests últims dies, avui ha arribat l'hora.
Ho tinc tot preparat, només em cal esmorzar un xic i marxar cap a Maçanet, amb el pensament posat amb si algun dels dolors que he anat arrossegant amb donarien el dia o no.
Les meves perspectives a la cursa són fer més o menys el mateix temps que l'any passat però sense patir tant. Sé que no puc sortir tant endollat com l'any passat, ja que un cop a dalt vaig quedar fos.
Així doncs cap a quarts de vuit arribo a Maçanet. Ja es respira ambient de cursa. Els caminaires ja han començat a marxar. Just arribo trobo a en Josep amb el seu fill que ja s'han posat en marxa!
Després de desitjar-los una bona caminada, me'n vaig cap a inscriure'm i a esperar l'hora de la sortida.
Ja són les vuit!!! Uns 225 corredors estan preparats per a la sortida!!! Coet a munt i PUM!!! Els corredors surten, tot i que hi ha un moment que no saben cap a on anar i s'organitza un petit tap!!!
Jo ja ho tenia decidit, els pròxims dos quilòmetres eren per asfalt i de baixada, tot i això jo a ritme tranquil.
Després d'aquests primers dos quilòmetres ja comença la pujada per diferents pistes i corriols. Al principi amb poc desnivell. Aquí em dono compte que dec ser dels 10 últims. Però no passa res. Vaig aprendre molt de l'any passat.
Primer contratemps del dia. Només porto uns 4 quilòmetres i em comença a fer mal el tibial posterior i el tendó d'aquiles. Aquest és un nou dolor!!!! No li faig cas i continuo corrent. Ja es passarà.
Durant una estona m'ajunto amb els nois dels cames ajudeu-me. Portaven un ritma molt semblant i era bo anar amb algú. Minuts després veig que a les pujades podria anar amb un xic més de ritme. Així que decideixo deixar-los enrere. Tenia ben assumit que ja m'agafarien després.
Tot pujant veig que les sensacions són molts diferents a les de l'any passat. Vaig molt més pausat sense patir tant la pujada. Els dolors patits anteriorment i els nous han desaparegut. Ja començo anar calent!!! Així doncs decideixo córrer tot els trams que pugui. Només en trams amb molt de desnivell, o amb altres corredors que impedeixen el pas camino.
Sense quasi donar-me compte passo per davant de l'ermita de Sant Pere dels Vilars. Coi ja estic aquí, som-hi!!!! Llavors ja veig la terra vermella de la Collada dels Gessos. Ondia doncs anem força bé per ara!!!
Arribo al primer avituallament tot arribant al Bac. Aquí prenc la decisió del dia. No em pararé més d'un minut a cada avituallament, sempre que el cos aguanti es clar.
Ara toca continuar anant cap a munt. Pròxima parada El Fau. Pujada força dura, però amb la conciència posada que encara quedaven un parell de pujadetes. La del castell del Bac, i la del castell del Bac Grillera. Així doncs agafo ritme de pujada el qual pugui respirar i quasi sense voler-ho amb trobo a l'ermita del Fau.
Aquí l'any passat no sé l'estona que vaig estar-hi per tal de recuperar forces. Avui però, a 200 m d'arribar-hi trec el Powerbar, i em preparo per agafar un got d'aigua isotònica, "fotre'm" el gel, agafar dos trossets de síndria i a continuar corrent. Aquí vaig veure que realment estava molt millor que l'any passat.
Ara tocava atacar les dos últimes pujades fortes del dia, tot i que de pujades encara en quedaven unes quantes.
Recordo que pujant el Castell del Bac, l'any passat en van fer unes fotos tot pujant a peu mig fos. Aquest any l'he passat corrent i caminant els llocs més "xungus". Una altra prova que que aquest any anàvem bé.
Faltaven però molts quilòmetres encara. I el que no recordava, era que després de la pujada al Castell del Bac Grillera venia uns dels pitjors llocs de la cursa (almenys per a mi). La "Baixada".
Realment és al lloc on he patit més. Després de tot el desnivell acumulat pujant. Ara aquest desnivell de baixada i amb tanta pedra. Les he passat molt putes. He patinat no sé quantes vegades. Una m'he regirat el genoll intentant no caure. Durant uns segons m'he acollonit!!! Però continuat baixant i veient que el genoll no es queixava doncs avall que fa baixada.
Pocs minuts després m'he regirat el peu. No hi ha hagut dolor. Crec que les endorfines que portava a sobre m'han alliberat de qualsevol dolor.
He continuat baixant, fins que per fi el terreny ha millorat i he pogut continuar corrent.
Als següents punt d'avituallament he fet exactament el mateix. No perdre ni un minut. Els cos estava aguantant. Un altre gel i cap a Maçanet.
Després de continuar baixant, d'aguantar la calor i de fer alguna pujadeta, arribo per fi a la carretera de Maçanet a Tapis. Últim avituallament. D'aquí sé que falten uns tres quilòmetres. Un continu puja i baixa fins l'últim quilòmetre. On l'any passat vaig patir tant per poder-los fer. Quasi bé tot a peu, ja no podia més.
Aquest any en canvi, tot corrent i amb ritme. L'Endomondo em diu que ja he fet el quilòmetre 21. Amb menys de tres hores. Falta poc. Últims metres amb un petit esprint i per fi arribo a meta.
Ni em creia el temps que havia fet!!!! 25 minuts menys que l'any passat!!!!

Un cop a meta. Recuperació de líquids i algun sòlid. Cada any dic que em quedaré més estona gaudint de l'emplaçament que ens preparen els amics dels Senglanassos. Però es que acabo tant cuit que l'únic que vull és anar cap a casa, dutxar-me, estirar un xic i menjar-me el fabulós dinar que em tenia preparar la dona!!!!


Ara us deixo el resultat final, però també haig d'escriure els "altres" resultats. Una matxucada tant gran havia de tenir alguna conseqüència, i no, no ha estat cap dels problemes que arrossegava dies abans. Si no el coi de tendó d'aquiles. Al vespre quasi bé no podia caminar!!! Això passa per no escoltar el cos!!! Però que hi farem això forma part de la feina. Bé, ara toca molt de gel, inflamatoris i a reposar uns quants dies!!


Resultat final

Pos: 148 de 219     Temps 2:55:37     Ritme: 7:59 m/km

Millora respecte el resultat de l'any anterior: 25m:07s

Classificacions



El track



(falten els primers 400 metres degut a que els cois de satèl·lits no tenien ganes de treballar)



Les dades




Les fotos (Ja tenim les primeres fotos)







1 comentari:

Eduard ha dit...

Uau noi !!!! Et felicito moltíssim eh ?? M'he quedat barrativat ! Espero que el tendó ja et deixi viure :-)